Història

Actualment no es coneixen en el nostre municipi restes arqueològiques corresponents al període prehistòric, a excepció de dues balmes sepulcrals: la balma dels Moros (a prop de cal Vilaseca i cal Comallonga) i la balma de mas Bosch (al costat del camí vell de Manresa a Rajadell). Aquest tipus d’enterrament és el que es practicava durant el període que va del neolític a l’edat de bronze (en termes molt generals, entre el 2500 i el 1200 aC.).

Pel que fa a l’època romana, nombrosos indicis ens parlen d’una ocupació important de les terres de Rajadell en aquest període. Hi ha identificats tres jaciments d’època romana al terme de Rajadell.

Sens dubte el més important és el de Sant Amanç, que constituïa una vil·la força gran i luxosa. El sector de Sant Amanç era important en la geografia comarcal, ja que era pas obligat, seguint la vall de la riera de Rajadell, per anar cap a l’àrea que tenia per centre Segarra (els Prats de Rei). De fet, l’existència d’una antiga via apareix documentada al segle X i, més endavant, al segle XVI també s’esmenta el camí ral en el mateix tram.

Entre el material abundant sorgit d’aquest jaciment cal esmentar una làpida de marbre, avui exposada al Museu Episcopal de Vic, datada entre els segles II i III de la nostra era. El seu text epigràfic, de caràcter funerari, perpetua el record d’unes dones, probablement llibertes (Heuresi i Melodia) d’origen grec, que devien viure en alguna vila de la rodalia. Aquestes i altres dades permeten qualificar la Vil·la Romana de Sant Amanç com el jaciment romà més important del Bages, després de Boades.

A l’església de Santa Maria de Monistrol (al nucli de Monistrolet de Rajadell) s’han trobat restes que demostren l’origen romà d’aquest indret. El topònim de Monistrol sol ser indicatiu d’un lloc amb tradició de culte anterior a la reconquesta (visigòtic o romà). Es podria suposar, doncs, l’existència d’un nucli religiós (monestir, basílica paleocristiana o temple pagà) anterior a l’església romànica.

Finalment cal esmentar el jaciment de can Balard, amb l’aparició d’un pondus, del qual no hi ha prou dades.

El topònim de Rajadell és derivat del llatí Rivo Agello, segons uns, o de l’àrab ragat i el sufix romànic ell, segons altres, i es refereix sempre a un corrent d’aigua i a uns petits camps. El període de transició entre l’època romana i els segles X i XI (moment en què es troben les primeres notícies documentals) és mal conegut.

Durant l’època medieval i moderna el centre polític i jurisdiccional de les terres de Rajadell fou el castell. La primera notícia del castell de Rajadell és del 1063, en un document en què s’explica que el comte Ramon Berenguer I compra el castell de Grevalosa i on consta que limita amb el de Rigadel. Era un castell termenat, això vol dir que tenia adscrit el control d’un territori al seu entorn, que no era pas l’àrea del municipi actual.

Vallformosa, Vallhonesta i Monistrolet formaven quadres jurisdiccionals a part, fora del domini del castell. D’altra banda, l’administració eclesiàstica tenia diverses parròquies: la de Sant Iscle i Santa Victòria era la més extensa i incloïa la sufragània de Sant Amanç i, a partir del segle XIII o XIV, la de Sant Simeó. Santa Maria de Monistrol de Rajadell i la sufragània de Sant Salvador de Vallformosa eren parròquies que durant molt de temps foren filials de la Seu de Manresa.

El conreu principal era el dels cereals, més aviat barreges de diferents grans i les mixtures. Eren importants, però no tant, la vinya i l’olivera, i a final del segle XIII apareix el cultiu del safrà: es pot dir que no hi ha cap mas de Rajadell que no hi dediqui almenys un camp. Se n’omplien petites bosses de pell fina d’ovella, que els traginers portaven a les ciutats de París i Bruges.

És possible que durant els segles XI i XII el territori del terme fos patrimoni dels vescomtes de Cardona. Fins al segle XIII tan sols es coneixen dades disperses d’individus anomenats “Rajadell”, la majoria en participació en expedicions militars. A partir del segle XIII es disposa de més documentació i ja es pot resseguir la història del castell, lligada al llinatge dels Rajadell, senyors del terme. Des de l’any 1248 es coneix bé la seva genealogia i alguns fets històrics rellevants.

Un dels membres més destacats és Berenguer de Rajadell (?-1336/7), un dels nobles més distingits a les guerres amb Pere II i Alfons II (amb qui s’embarcà a Mallorca). Participà també al setge d’Almeria i, com a recompensa, el rei li concedí el títol de veguer d’Ausona, i Bages, Vic, Berga, Berguedà, Ripoll i Ripollès.

A començament del segle XVI el llinatge dels Rajadell s’extingí. L’any 1515 Bernat Joan de Cruïlles comprà el senyoriu de Rajadell. En aquesta època, els pagesos treballaven en terres més grans, ajudats per tota la seva família, que generalment era nombrosa. L’amo cobrava la desena part de les collites, en què predominava el cereal.

Aquest període porta a l’enfortiment dels grans masos, que culmina a la primera meitat del segle XVII. La intensitat en la reconstrucció i ampliació dels masos es fa palesa en l’arquitectura de l’església parroquial, de les capelles i també en les llindes de portes i finestres.

El nou llinatge dels Cruïlles va canviar de nom a causa d’un matrimoni quan, el 1576, es produeix l’enllaç entre Guiomar de Cruïlles, senyora de Rajadell, i Bernat d’Eimeric, senyor de Monistrol de Rajadell, Vallformosa i Vallhonesta. D’aquesta manera, s’unifiquen sota la jurisdicció d’una mateixa família els territoris que posteriorment donaran lloc al municipi de Rajadell. A final del segle XVII Anna d’Eimeric i de Cruïlles es casà amb Domenico Pignatelli, noble italià. Des d’aleshores fins al segle XIX aquesta família va tenir el domini del castell de Rajadell.

Una altra font important per conèixer la història medieval de Rajadell és el monestir de Santa Llúcia. Aquest monestir, del qual resta la capella gòtica, al mas Forn, va tenir una vida curta: des de final del segle XIII fins a mitjan XV.

Durant tota l’etapa medieval i moderna (fins al segle XVIII) a l’actual Nucli Antic de Rajadell només hi havia el castell i l’església. Els habitants de Rajadell vivien en masos aïllats o bé agrupats en petits recintes fortificats, com el lloc de Cirera, el lloc de Novelles o l’Oliver, o també la sagrera de Sant Amanç.

Durant els segles XIV i XV, amb motiu de les crisis provocades per les pestes (1348) i la guerra civil catalana (1472), la majoria dels masos van ser abandonats i el castell, l’església i el monestir de Santa Llúcia foren destruïts parcialment. El 1300, abans de la pesta, el nombre de masos a la parròquia de Sant Iscle i Santa Victòria era de 55 (masos petits); el 1400 ja n’eren 27 i el 1490 només se’n troben 5 d’habitats.

La recuperació s’inicià a partir del segle XVI, amb la instal·lació de famílies foranes als masos rònecs. És l’època de les confraries i totes les famílies en formen part, i hi ha el costum, des de començament del segle XVI, d’aplegar la gent a la plaça de Rajadell per tractar afers generals o per a la presa de possessió del terme (per part d’un procurador del castell i el terme, davant de tot el poble i en nom del senyor del terme).

De la cinquantena d’antics masos només se’n recuperaren 17, que van protagonitzar un procés de concentració de la terra. Durant els segles següents aquests masos s’anaren consolidant. Després d’un període de crisi demogràfica a la segona meitat del segle XVII, el segle XVIII fou el gran moment de creixement de les masies, que arribà a la culminació el segle XIX, amb l’apogeu de la vinya.

L'època contemporània és marcada per una gran expansió del conreu de la vinya, que possibilità un important augment demogràfic. Les principals masies es beneficiaren d’aquest fenomen i, per tal d’aprofitar al màxim les terres, van facilitar l'establiment de famílies de parcers en cases de pagès distribuïdes per tot el territori. Així s'aconseguí una implantació de la vinya per tots els racons de la geografia de Rajadell, fins a extrems exagerats.

Al mas de cal Dalmau fins i tot s'intentà una experiència de colònia rural amb parcers dedicats al conreu de la vinya. La colònia intentava transportar el model fabril al món rural, amb l’aixecament d’un casal que havia de servir d'habitatge col·lectiu per als parcers.

En els anys anteriors a la fil·loxera una gran part de la collita s'enviava a França, on aquesta epidèmia ja havia començat a fer estralls. La fil·loxera, que arribà al Bages entorn del 1890, suposà un cop fort per al conreu de la vinya, però no pas el seu final. Segurament s'abandonaren les terres menys aptes i més dificultoses de treballar, però, un cop superada la crisi, amb la introducció del nou cep americà, la vinya tornà a florir en les terres de Rajadell. Algunes de les persones d'edat més avançada del poble veuen, en aquesta època, en ple funcionament i pràcticament sense canvis el món de la vinya: els tractes entre els parcers i propietaris, l'elaboració del vi a les tines dels masos, la venda del vi, etc. Això es va anar acabant a partir dels anys seixanta.

L'origen del Nucli Antic de Rajadell cal considerar-lo en relació amb aquest procés de la vinya. Sembla que la política que iniciaren els senyors del terme (els Pignatelli) cap a final del segle XVIII d'afavorir l'establiment de famílies a la zona propera al castell tenia com a motiu principal l'estímul del conreu de la vinya. El senyor cedia un tros de terra per edificar casa i com a contrapartida demanava un cens gairebé simbòlic. Tot i això, l’impuls urbanitzador no va tenir lloc fins a la segona meitat del segle XIX. El 1880 s'aixecaren 22 cases i a final de segle l'estructura del Nucli Antic quedà pràcticament fixada. A la segona meitat del segle es registra l'aparició de dos nuclis més: les Casetes i el nucli dels Molins, on sorgiren els molins de farina i d’oli i les fàbriques d'aiguardent.

Entre els anys 1859 i 1861 arribà a Rajadell el ferrocarril que unia Manresa i Lleida, que comportà un cert dinamisme econòmic i, a començament del segle XX, l'aparició d'una nova barriada al voltant de l’estació. El 1860 el municipi de Rajadell registra la xifra més alta d'habitants de tota la seva història: 967. A partir del 1895 l'última representant dels Pignatelli ven les terres, el castell i els drets que tenia sobre Rajadell, Monistrolet i Vallformosa als actuals propietaris.

La segona meitat del XIX i els primers anys del XX foren de gran dinamisme per a Rajadell. L'any 1923 arribava l'electricitat al poble de la mà de Francesc Selga, i a partir d’aquí l'activitat industrial, com la fàbrica de teixits, la de galetes, la de gasoses, la de gèneres de punt i la de pastes de sopa, principalment situades als nuclis dels Molins i de l’Estació.

L'any 1937 es construeix l'actual carretera d'accés que puja al Nucli Antic. Algunes indústries tanquen i, als voltants dels anys setanta, la població disminueix fins a 375 habitants. El poble comença a patir un despoblament important, a causa de la manca d'indústria i de les males comunicacions.

En començar la crisi dels anys setanta, les cases que s'anaven abandonant són comprades per gent de ciutat, que en farà estada de cap de setmana i d’estiu. Tot el poble neteja les façanes tot buscant-hi la identitat, i se’n deixen les pedres al descobert. Cal esmentar que al voltant de la masia de can Servitge s’ha instal·lat, des dels anys seixanta, una urbanització rural.

Com a característica del segle XX, el desvetllament cultural, que es posa de manifest de diferents maneres: grups teatrals, de bastoners i trabucaires, de caramelles, esportius, etc. Fins i tot la publicació de La veu del Poble, que treu catorze números amb originals sobre poesia, contes i crònica local.

Es revaloren les festes majors de Sant Iscle i Santa Victòria, al novembre, i de Sant Sebastià, al gener, s'organitzen aplecs de grups de caramelles, de trabucaires i de bastoners, es participa activament en el Pessebre Vivent del Bages, a les Torres de Fals, es fan activitats des de l'Associació Cultural i Recreativa de Rajadell (molt diverses i extenses) etc.